Choque de Reyes

Avui he acabat amb "Choque de Reyes". Uff, uff, uff!!!! Trepidant. No m'esperava pas que es pogués jugar tant amb els sentiments d'un lector. No saps de qui fiar-te, les coses canvien d'una pàgina a l'altra de manera escandalosa, ara creus fermament una cosa i al cap d'un centenar de planes ja no saps què creure...!!! Flipant... De moment segueixo fidel a les meves aliances particulars, però ja no sé si això em durarà fins el final. Ara ja començo a patir per si no surten tots els demés llibres... De moment, afortunadament encara me'n queden un parell per anar tirant.

Por Invernalia!!!!

PD: Tyrion, no puedo más que darte una infinidad de gracias por introducirme en este mundo, por acompañarme durante las lecturas, y por compartir emociones, dudas, traiciones y sensaciones conmigo. En serio, me encanta tu rugido, pero no subestimes el Norte. :) Gracias, gracias, gracias, y gracias!

Injusticia

"Si entendemos que la justicia es la búsqueda del bien común y del bienestar conjunto, la injusticia será entonces el beneficio de algunos en pos del perjuicio a otros"

Cierto. Maldita sea la injusticia, y más maldita aún, la subjetividad de ésta. Cada cual tiene un concepto de justicia particular, cada cual se rige según su propio criterio, aplicando SU justicia. ¡Qué fácil es afirmar que lo-que-sea no es justo! ¿Según el prisma de quién? Yo puedo defender a muerte mi creencia, hundiendo a quien ose ponerse en mi camino, siempre y cuando yo grite más que los demás. ¿Eso es justo? ¿No pasa por ponernos de acuerdo? Ni pa ti, ni pa mi; hoy cedo yo, mañana cedes tu... Parece ser que no, que no estamos hechos para esto...

"No dejes que este mundo roto estropee tu sonrisa, leré..." El mundo le pone mucho empeño...

Aquest matí he sortit de casa sense el meu telèfon mòbil. Me n'he adonat al cotxe i m'han vingut un seguit de pensaments diversos.

Curiosament el primer de tots ha estat: vaja, ara no em podran localitzar! La realitat és, que no solc rebre ni trucades ni missatges pels matins, així que no tenir telèfon tampoc no m'hauria d'afectar massa en el meu funcionament diari. Tenint en compte a més a més que em dirigia a la feina, on suposadament no estic pendent del mòbil, perquè suposadament tinc altres coses a fer, no m'hauria d'importar no portar-lo. Però ho fa.

Segon pensament: vaja, ara com sabré l'hora que és? Una altra trola que m'intento colar a mi mateixa. A classe hi tinc un rellotge, al cotxe n'hi tinc un altre, i no tenia previst anar a cap altre lloc amb una urgència imperiosa de rellotge...

Tercer pensament: ostres just avui que volia trucar a XXX i just ara se m'ha acudit un missatge la mar d'ingeniós que es quedarà sense enviar... I què més? La trucada obviament pot esperar, i el missatge... potser he de donar gràcies a qui sigui, per no haver-lo enviat.

En fi, que m'he adonat d'aquesta addicció que patim del nostre telèfon mòbil. Tot son excuses. Noooo, que ara pots quedar així més pim-pam amb la gent. I? Abans intentaves no fer tan tard, perquè no era tan senzill com enviar un: ei,q ribo 10min trd. Que d'entrada, osti, que no et cobren per lletres, tu!!! i en segon lloc, què passa? que esperar sabent que HAS d'esperar fa més feliç que esperar per esperar? Mil coses més se m'acuden de la inutilitat de defensar la telefonia portable. Què si, que també en trobo la part pràctica, però si la té de veritat, perquè en ofusquem en defensar-la de forma tan banal?

Època de desintoxicacions vàries... Si si...

PD: M'encanten els telèfons de roda... Llàstima que siguin poc mòbils ;)

"Profesor P. Navarro: Mentalismo para escépticos"

Increïble l'espectacle, impressionant la màgia i brutal la tensió que vaig viure en certs moments de l'actuació!!!!

Hm... Jo, que em considero força escèptica, reconec que m'està fent dubtar... On acaben els trucs de màgia i on comença la suggestió? Si realment part del que vam veure ahir és només suggestió de la ment, quina por em fa la nostra suggestionabilitat en mans de qui no l'aprofita per fer el bé!!! Dubto... I fins que no en tregui l'aigua clara, dubtaré...

Sigui com sigui, insisteixo en la genialitat de l'espectacle! No tan sols és màgia, realment dona en què pensar. Qui no s'ho vulgui perdre que consulti la cartellera de l'Almazen o del Llantiol (i que m'avisi, que l'acompanyo!!).

It wasn't as cold as it was the night before, but the sun still wasn't out, and it wasn't too nice for walking. But there was one nice thing. This family that you could tell just came out of some church were walking right in front of me - a father, a mother and a little kid about six years old. They looked sort of poor. The father had on one of those pearl-grey hats that poor guys wear a lot when they want to look sharp. He and his wife were just walking along, talking, not paying any attention to their kid. The kid was swell. He was walking in the street, instead of on the sidewalk, but right next to the curb. He was making out like he was walking a very straight lint, the way kids do, and the hole time he kept singing and humming. I got up closer so I could hear what he was singing. He was singing that song "If a body catch a body coming through the rye". He had a pretty little voice, too. He was just singing for the hell of it, you could tell. The cars zoomed by, brakes screeched all over the place, his parents paid no attention to him, and he kept on walking next to the curb and singing "If a body catch a body coming through the rye" It made me feel better. It made me feel not so depressed any more.

J. D. Salinger, 'The Catcher In The Rye'

Hi ha dies que t'aixeques i no saps ben bé per què, però estàs de mala llet...

Avui és un d'aquests dies.

Fins demà, que segur serà millor...

Echando de menos el verano...

Juego de Tronos

Hm... Podria dir que feia molt de temps que no trobava cap llibre que em captivés d'aquesta manera, però seria mentir. He tingut molta sort en els llibres llegits últimament. De totes maneres, crec que aquest es mereix una menció especial. 

No he sigut mai especialment fan de la literatura fantàstica, però aquesta història, aquest relat, va molt més enllà de tot el que he llegit fins avui. Impressionant la trama, increïble la caracterització dels personatges i fascinant com en resulta de senzill entrar en la història. Com arribes a conenctar amb certs caràcters i com pots arribar a detestar-ne uns altres només mitjançant les paraules.

Som-hi amb la segona part!!!

Se acerca el invierno!!!

Què millor que un revival d'una peli que em va fer somniar, per passar la tarda de dissabte :)

Avatar!!!